Veig la línia: la línia que dibuixa la forma, tant en el seu aparèixer com en el seu ocultar-se. El seu límit intrínsec consisteix a estar unida al temps; així succeeix amb la història mateixa, que és lineal i es desenvolupa en el temps. És una línia que podria implosionar o desdoblar-se. Al Campidoglio es …
Arxiu de categoria:works and ideas
El tempo de la meva memòria
“El temps és una cosa que es pot veure, però no tocar. I tot el que es veu està desenfocat i indistingible”… Wong Kar-wai El temps de la diègesi (relat; del grec dia —a través— i hegeomai —conduir, guiar una narració— oposat a mimesi o representació directa) és el meu passat. L’ambientació d’aquest període està …
Mies i l’escriptura del silenci
A Negin Shiraghaei. Que l’horror de la barbàrie no t’abasti, que la teva veu sigui l’alba d’Eram a Shiraz l’azadi del teu temps El Pavelló de Mies Van der Rohe, de Barcelona, L’Espill Necessari i l’Antologia de la Memòria Podríem traçar un meridià de la forma i el silenci seguint la imatge espectral del monument …