Oscar Abba: Constructor d’objectes petits, la Filosofia i el Silenci
El meu discurs artístic no neix d’una teoria abstracta, sinó d’una geografia vital que recorre tres ciutats i una obsessió compartida per la matèria i la memòria. El meu treball com a orfebre és, en realitat, el resultat d’una llarga conversa amb el silenci.
Xile: La Filosofia a l’Umbral
La meva formació es va gestar al Xile dels anys 80, una època on la filosofia no era només una disciplina acadèmica, sinó un exercici de resistència. Estudiar el pensament crític en un context de silencis imposats em va ensenyar a llegir el que no es diu, a buscar la veritat en les esquerdes. Allà vaig comprendre el que significa que les paraules puguin ser silenciades i cremades, però la idea roman com una brasa sota les cendres. Aquesta és l’arrel dels meus conceptes i del meu paisatge; la convicció que l’absència és una forma de presència que exigeix ser nomenada.
Roma: La Psicologia de l’Habitar
Posteriorment, a la Roma dels anys 90, el meu pas per la psicologia em va permetre entendre l’objecte no només com a forma, sinó com a vincle. Vaig descobrir que els espais que habitem —i els objectes que creem— són extensions de la nostra psique i del nostre dol. Roma, amb les seves capes d’història superposades, em va ensenyar que la memòria és un material mal·leable, similar al metall que avui treballo al meu banc d’orfebre.
Barcelona: 23 anys d’Intimitat
Des de fa més de dues dècades, la meva vida professional ha estat lligada indissolublement a Barcelona. He tingut el privilegi de traduir arquitectures i pintures de tot el món a l’escala de l’orfebreria, creant maquetes i joies. Aquesta “intimitat tècnica” m’ha permès conèixer els edificis i obres d’art més enllà de la seva estètica: els conec en la seva estructura, en el seu rigor i en la seva soledat. Després de 23 anys habitant plànols i llenços, vaig sentir la necessitat de proposar un diàleg amb la meva història: amb la seva dimensió ètica i la seva connexió amb la filosofia, la psicologia i l’estètica.