Premi Internazionale Donna Città di Roma

Premi Internazionale Donna Città di Roma

 

fermall Campidoglio or

 

Veig la línia, la línia que dibuixa la forma, tant en el seu aparèixer com en el seu ocultar-se. El seu límit intrínsec consisteix en estar unida al temps, així succeeix amb la historia mateixa que es lineal y se desenvolupa en el temps: és una línia que podria implosionar o desdoblar-se. Al Campidoglio es dona un cas exemplar d’arquitectura simbòlica, degut a la expansió simultània de l’espai que es transforma en una de les més excelses expressions del concepte de lloc que l’home hagi concebut.

 

Michelangelo va voler expressar idealment, all Campidoglio, el significat que durant segles s’atribuïa al concepte de lloc. Com a Cosmocrator, l’Emperador es situa en el centre de la composició.

EI Campidoglio representa per a nosaltres no només el centre del mon, Si no també centre de las partides y tornades que donen significat i contingut a la nostra vida individual.
Aquí l’home sent l’ existència com una relació significativa, encara que problemàtica, entre el seu jo individual i el mon al que pertany. Això ens suggereix que els atributs de les línies existeixen ja al mon, i que el nostre treball es només el de revelar aquestes qualitats.

 

Existeix una condició que provoca la conversió final de la línia en alguna cosa que abans no existia, a on hi subjeu una altra línia potencial que es la línia com a figura de investigació, de canvi, de transformació.

 

¿Com es genera aquesta línia, y d’on procedeix en concret? No existeix cap possibilitat de arribar a l‘origen exacte d’una línia, i es podria parlar de com les diverses èpoques s’ han succeït mitjançant la ruptura de una línia i som capaços de percebre les èpoques passades a través de bretxes imprevistes, per una recerca experimental de la nostra memòria.